Article d’Òscar Sánchez Saiz, Director Comercial de Mutuavalors EAFI, SL
Una gestió patrimonial integral hauria de contemplar, a més de la planificació financera i fiscal, aspectes de gran rellevància com la conservació del llegat familiar a les següents generacions i la transmissió d’aquest patrimoni en forma i temps que respectin la voluntat del seu titular.
La mort és un fet natural del qual ningú pot escapar. No obstant, el concepte “mort” o “defunció” sovint provoca una reacció emocional que fa que moltes persones siguin reticents a planificar la seva successió, fins i tot a fer testament, i morin sense haver determinat clarament la seva última voluntat. Això origina molts conflictes entre familiars i beneficiaris fins al punt de provocar un veritable deteriorament de les relacions personals.
Una adequada planificació en vida sobre la destinació d’aquests béns i la seva correcta adjudicació als beneficiaris pot evitar la major part dels problemes. Avui en dia, separacions i divorcis formen part de la vida quotidiana i són habituals els casos en què una persona divorciada forma una nova família. Això pot generar nous descendents o l’entrada en escena d’una nova família política, de manera que els béns que originalment tenien una clara naturalesa de nissaga familiar poden acabar passant a persones més enllà de la voluntat inicial de l’actual propietari. Els conflictes per aquests motius són innombrables però, per evitar-los, pot haver-hi prou amb una correcta planificació hereditària.
Algunes de les preguntes de les que podrem obtenir resposta amb una planificació hereditària guiada per un assessor són les següents:
- En quin moment és necessari fer testament?
- Quan cal canviar el testament?
- És convenient fer servir els llegats per a designar els destinataris de l’herència?
- De quina forma una renúncia a l’herència pot suposar un estalvi en el pagament d’impostos pel perceptor final?
- Com transmetre un actiu sense transmetre les seves càrregues?
- Com pot qui fa testament limitar la possessió dels bens per part dels beneficiaris?
- Com facilitar els tràmits de l’herència als hereus?
- Com evitar que els beneficiaris dilapidin el patrimoni que es deixa en herència?
- Com evitar que el patrimoni arribi a la família política?
- En què pot ajudar una assegurança de vida a la planificació hereditària?
- Com posar de manifest les darreres voluntats sobre l’aixovar domèstic, joies, etc. sense necessitat de fer-ho constar en el testament?
- En quins casos és recomanable fer servir la figura de l’hereu de confiança?
A més de respondre a aquests interrogants i, en conseqüència, evitar gran part dels potencials problemes o conflictes, una planificació hereditària eficient pot representar un estalvi fiscal important en relació a l’Impost sobre Successions i Donacions.
Entre els temes a considerar en la planificació successòria mereixen especial esment els drets del cònjuge vidu. Tant si el testador no preveu una separació o divorci, com si ho fa, ha d’estar perfectament informat dels drets dels cònjuge vidu per obrar en conseqüència.
Una de les figures legals més importants, encara que poc utilitzada, és la del marmessor. En essència, la seva funció és la de fer complir la voluntat del testador intervenint en el repartiment de l’herència quan sigui necessari. És una figura complementària a la de l’assessor patrimonial en temes successoris, el qual s’esdevé imprescindible donada les nombroses fonts de conflictes que qualsevol propietari de patrimoni, ja sigui important o modest, vol evitar als seus hereus.
La forma de començar la planificació hereditària és plantejar-s’ho un mateix, tenir clara la pròpia voluntat al respecte, després de parlar-ho amb la família i éssers estimats i finalment amb un assessor de confiança. Les herències s’han de conèixer, doncs un dia o un altre els beneficiaris s’enfrontaran a ella i millor fer-ho amb els deures fets.
